El 1985 va començar en dimarts. És l'any 2738 Ab Urbe Condita, el 5745 des calendari hebreu, el 1406 des musulmà i el 4681 des xinès; a s'horòscop des gegant asiàtic, està sota es domini des Bou. Ses Nacions Unides el varen declarar Any Internacional de la Joventut.
Va ser un any lilós: en Woody Allen mos va regalar La rosa púrpura del Cairo i n'Spielberg El color púrpura. Tanmateix, an es cines arrassaven The Goonies, i an ets Òscars se varen imposar ses Memorias de África d'en Pollack.
Musicalment, podem xerrar d'un any eclèctic: na Whitney Houston va debutar i va vendre més de 20 milions de còpies des seu primer àlbum; mentrestant, a Los Ángeles se va fundar, molt més discretament, Guns N' Roses. An aquest costat de s'Atlàntic, varen encapçalar sa llista de Los 40 Principales cançons com ¿Cómo pudiste hacerme esto a mí? (Alaska y Dinarama), Voy a mil (Olé olé), Amante bandido (Miguel Bosé), Material girl (Madonna), Venezia (Hombres G) o El sur también existe (Joan Manuel Serrat). La Movida ho impregnava tot en una Espanya encara rebel, excepte sa participació a Eurovisió, on na Paloma San Basilio no se va menjar un colín.
En una televisió amb 2 canals se varen estrenar David el Gnomo, El equipo A, Falcon Crest i Fraggel Rock. A sa catalana TV3, que just tenia dos anys, començava a investigar un mostatxut Magnum.
El Barça va guanyar sa Lliga, mentre que sa Copa del Rei va ser per s'Atlètic de Madrid; manco alegries varen venir d'Europa, on el Real Madrid se va fer amb sa Copa de la UEFA. En tennis, senyorejaven en Boris Becker i na Martina Navratilova. Un joveníssim Kaspárov va esdevenir es millor jugadors d'escacs després de derrotar en Karpov.
Na Margaret Tatcher governava amb mà de ferro el Regne Unit, i es seu amiguet Ronald Reagan era reelegit President dets EEUU. El món i Berlín encara estaven dividits en dos blocs, però a sa Unió Soviètica prenia es poder un reformador Gorbachov i es polonès Joan Pau II ja pontificava an es Vaticà. A Espanya, en Felipe González ja duia dos anys de govern, i es mapa autonòmic s'acabava de completar: ses Illes Balears eren presidides per s'aliancista Biel Cañellas i es Consell de Mallorca per s'uemita Jeroni Albertí. Na Rosa Díez ja era diputada.
Sa democràcia torna a l'Uruguai, americans i soviètics reprenen el diàleg després de dècades de silenci, Espanya reobre la valla de Gibraltar i ses dones són acceptades per primera vegada a sa Policia Nacional. Ets atemptats d'ETA són quasi diaris, i a Xile comencen manifestacions contra el dictador Pinochet. A Mallorca hi ha sa major nevada en molts d'anys, i Espanya i Portugal firmen es seu ingrés a sa CEE, actual Unió Europea; Europa acaba una mica menys an es Pirineus.
El món acomiadà en Robert Graves, en Salvador Espriu, n'Italo Calvino i n'Orson Welles; però aquell any també va veure néixer en Rudy Fernández, en Dani Pedrosa, en Jorge Alonso, en Lewis Hamilton, en Cristiano Ronaldo, n'Alberto Garzón i n'Edurne. Ah, i enmig de tanta meravella, un servidor de vostès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada